dimarts, 6 de desembre de 2016

NO M’HO PODIA CREURE.

No m’ho podia creure. Vostès encara menys. 
3 de Novembre, 15 h., despatx 26, Clínica Teknon. 
El primer pacient no estava prèviament citat. 
Uns set mesos abans l'havia vist per molèsties imprecises al tòrax, jubilat, mai fumador, TAC amb algun petits nodulets, s’aconsellava control als dotze mesos. 
Acudia, -li va explicar a la Mònica-, per un problema nou. 
-"No, cap inconvenient, el veuré."-

Mentre es buscava la historia del pacient, reviso el correu en el meu IPhone. Poc abans m'havia arribat el “share” del “post” publicat aquell dia en el meu blog: ALIEN, que s'havia penjat a les 13.30 h.
No tinc temps de veure com ha quedat.
-"Ja pot passar "-, li dic al pacient.

Encaixada, una ullada superficial a la història.
-"Gràcies per atendre'm sense hora. Estic preocupat."-
-"Digui'm."-
-"He tret un bitxo tossint. Crec que es una Dirofilaria Immitis."-

Un pacient informat. Havia tingut unes hores per cercar a Internet.
-"Per què ho pensa?"-

Es va treure una capseta, de plàstic amb el “cadàver” d'un cuc, d'uns 10 mm de longitud.
-"És un Nematode o una Dirofilaria."-, em va dir amb fermesa.
-"Es biòleg vostè?"-
-"No, no, però m'ho he estudiat avui. Sóc jubilat de banca."-
-"I per què pensa en una Dirofilaria?"-
-"Tinc gos, i el nòdul que em van veure fa uns mesos en el TAC  deuria ser aquest  bitxo."-
-"Ah, i no és una larva"-, va afegir amb autoritat.

Irònicament, jo vaig dir:
-"De moment podem dir que es un Alien."-
-"Si, un Alien."

Vaig raonar-li: 
-"Encara que no és freqüent que la gent expulsi cucs alguna cosa en sé. La Dirofilaria Immitis arriba al pulmó per via sanguínia, des de l'aparell digestiu. Dels pulmons  ja no se n'escapa, no pot traspassar el filtre dels capil·lars pulmonars. N'he vist un cas, en un nòdul pulmonar extirpat, la reacció pulmonar parcialment li feia de “sarcòfag”, enquistat. 
Per força aquest cuc s'ha enfilat pel tub digestiu, corrent amunt, i li ha passat a la faringe i finalment l'ha expulsat."-

El pacient mentre m'escoltava, amb el cap anava fent senyals de dubte o de negació.
-"Però i els nòduls del TAC?"-
-"No hi tenen res a veure. El més probable es que sigui un oxiür. Son els més freqüents, abans amb els nens eren quasi universals."-
-"No em convenç."-

Tot i no convèncer-lo, el vaig tranquil·litzar. 
-"Et demanaré examen en femta, anàlisi de sang per a paràsits i repetirem el TAC i ja veuràs que no ha canviat. Després et desparasitaré."-
.· Ah, per cert,- no em vaig poder aguantar-, jo tinc un bloc a internet i l’anècdota que avui acaba de sortir es diu ALIEN."-

No va semblar immutar-se.
-"Ha, però el teu, per sort per a tu, molt més innocent."-

Va tornar uns 15 dies després.
-"Ja tens resultats?"-
-"No, no. Vinc perquè avui n'he fet més d’aliens."-

Ja va utilitzar aquest terme. 
Em va portar una segona capseta. Eren una mitja dotzena de cucs, de menys de 5mm, molt més petits.
-"Veus, segur que et venen del tub digestiu. Son oxiürs i no t'has de preocupar."-
-"L'altre dia no li vaig dir, fa molts anys també en vaig fer. I em van tractar. Però com que fa poc m'havia trobat els nodulets al pulmó..."-

(Quanta raó House, els malalts mai diuen tota la veritat).
-"Bé, no tardis a portar-me els anàlisi quant els tinguis."-

I al sortir, em diu:
-"Vaig llegir Alien al seu blog. Si, una coincidència. Li he portat una foto del primer cuc, vaig pensar que vostè potser en tornaria a escriure un altre."-
-"Oh gracies, no tardis a tornar."-

No tardarà.
Però de veritat, el primer dia, no m'ho podia creure!!

dimecres, 30 de novembre de 2016

CHELSEA HOTEL.

No ha sigut Bob Dylan el primer cantautor premiat pel seu valor literari. Primer fou el recent traspassat Leonard Cohen premiat amb el Premi Astúries de les Lletres l'any 2011.
Els dos m'agraden com poetes, dels dos en tinc sengles llibres de poemes en versió bilingüe angles/castellà de la primera meitat de la dècada dels setanta.
Leonard Cohen és un dels ídols de la meva generació i em sedueix la seva veu, greu, quasi recitativa, de les seves cançons. Ha rebut el sobrenom de "depressiu no químic" però no ho és per a mi, és quasi sedant.
No ho he llegit enlloc, ni sóc foniatra, ni tampoc expert en cançó. És conegut el poder eròtic que han fomentat i aprofitat les companyies Tabaqueres de les actrius i actors de cinema fumant, com Lauren Bacall o bé Humpfrey.
Però en canvi no se n'ha parlat del poder eròtic, associat segurament a masculinitat, de les veus masculines dels cantants amb veu ronca, de tonalitat greu, en molts casos resultat de les cigarretes. Els papers ocults de les tabaqueres en son conscients?
Segurament.
Altres cantants notables, Tom Waits, Johnny Cash o bé Sabina en serien exemple. Han sigut propagandistes, gratis, innocents de les tabaqueres. Probablement.
Leonard Cohen ha viscut 82 anys fèrtils, i han corregut per la xarxa les humils paraules rebent el Premi Principe de Astúrias 2011, al·ludint d'altra banda al tema colpidor del suïcidi 

Leonard Cohen - Discurs pel premi Príncipe de Asturias 


Hem sabut sobre un període d’aproximació budista i també d’una instantània sionista, amb la guitarra al costat d'Ariel Sharon a la guerra del Yon Kippur.
Ronc, pel tabac potser, el seguiré escoltant, com un dels meus preferits.
Evitaré la cançó Chelsea Hotel, referit a Janis Joplin, una dels principals que formen el tràgic grup de "viure ràpid, morir jove, tenir un cadàver bell”. Es mereixia uns versos millors.

dilluns, 28 de novembre de 2016

MIAU.

Hi ha misèria?
No em refereixo a la maldat de les persones que fa que els hi diguem miserables. Aquesta existeix.
Tampoc em refereixo a la misèria dels països sobretot africans i asiàtics, que també definitivament existeix, i especialment  ara que les guerres enlloc de finalitzar sembla que s'enardeixen. 
Fins i tot a països com a Índia, on sembla que l'avenç tecnològic es exponencial, una amiga meva que em vaig trobar fa poc que havia visitat recentment  la Fundació Vicens Ferrer, de la que va parlar molt elogiosament, em deia, no Josep, no et facis il·lusions, la riquesa no es mai per a la casta dels "Intocables".
Em refereixo a la misèria econòmica dels nostres conciutadans. Existeix?
Les noticies cada vegada de forma mes alarmant ens parlen d'increments de l’índex de pobresa, i la Fundació Arrels acaba de comptabilitzar 1.500 persones "sense sostre" a Catalunya. Picketty i altres economistes estan recuperant un llenguatge que recorda Marx.
El meu pare m'explicà una vegada, que de tant en tant anava a visitar una velleta malalta, que vivia sola i que s’aixecava escassament del llit, confinada per la malaltia.
Vivia a unes golfes on hi havien rates i  que a vegades s'enfilaven al peus del seu llit. L'enginy d'aquella dona i l'instint li havia desenvolupat l'habilitat d'imitar a la perfecció el miolar dels gats. 
-"Miau, miau, miau..."-

Ens ha de semblar increïble aquesta historia dels anys cinquanta?
Doncs sí, però el meu pare n’havia estat testimoni.
No ens hauria de semblar més increïble l’incendi i mort, a Reus, d'una anciana de 81 anys fa menys de dues setmanes per misèria energètica?