LA FORÇA DE LA MENT.


Fa aproximadament un any,  entra a la meva consulta un home d'uns seixanta i pico, no gaire alt, i potser una mica ple, però fort. Va el gra. Fa uns anys va ser intervingut d'un càncer de bufeta urinària, i ara amb un dels darrers controls li han trobat una “taqueta” en el pulmó. Encara que li han dit que no és res, vol una segona opinió.
El seu cognom no es comú i em sonava. No em va costar que em digués que havia fet els "seven summits", el set cims mes alts de cada continent. No vull mentir, crec que em va dir que era el català de més edat que havia fet l'Everest.
L'historia més o menys és que li havien diagnosticat i intervingut del càncer de bufeta. Ell, que era muntanyenc de tota la vida, s'havia fer el propòsit de fer els set cims, el que ell en diu, un camí per superar el càncer. És a dir "resiliència" pura cent per cent, resiliència en barra, es a dir, la hòstia.
Vàrem enraonar. Li vaig dir que de gran m'agradava la muntanya, però més el senderisme. No vaig poder evitar presumir d’haver pujat als 67 a la Pica d'Estats.
-"Ah, que bé, així podries fer el Kilimanjaro. És el més fàcil dels seven."-
-"Potser si, però no vull córrer riscos."-

I aleshores, sincerament li vaig dir:
-"Quina enveja em fas!"-
-"Bé, que fem de lo meu?"-
-"Doncs ara mateix et fem un TAC, i abans d'una hora tens la meva opinió."-

Vaig baixar a Radiologia amb el Dr R.....Vàrem estar d'acord que no era una lesió sospitosa.
-"Estigues tranquil, tens que continuar controls a l’hospital que et segueixen, i és suficient. Amb dubtes, véns a veurem. El TAC no el tindràs encara informat, passa qualsevol dia."-

No havia sigut fumador, però venint de la fabricació tèxtil, el seu càncer era una factura retrasada de les anilines dels tints.
Ens vàrem acomiadar efusivament. 
Al cap d'una setmana me'l trobo a la sala d'espera. 
-"Que hi fas aquí ?"-
-"Ah, res, et portava aquest llibre"-

El llibre era: Joan Clofent. "Els meus set cims. Un camí per superar el càncer". Amb una dedicatòria, que acaba :...sàpigues trobar el camí dels teus set cims. Cal·ligrafia elegant.
El llibre té dos pròlegs, els dos de col·legues meus. Joan Prats i Lopez, uròleg, i Jaume Planell i Piqueras, psiquiatra i muntanyenc. Aquest segon titulat, "El poder de la ment".

Però a més a més a la contraportada, un fragment del llibre, menciona que el dia abans d'anar a quiròfan havia fet la Matagalls-Montserrat, en 17h 42'. Per sota de la seva millor marca, però la fa. 100 km i de muntanya, 60 anys, amb Damocles al darrera. 

La força de la ment!

Comentaris