ENSAÏMADES.

La primera vegada que el vaig veure deuria tenir 78 anys. Metge. D'una altra especialitat.
Fou un dels primers que es va moure a la dècada dels seixanta cap a Estats Units. Crec que va tenir èxit professional. Venia sol.
Extravertit, simpàtic.
-"Vinc, perquè he tingut un “annus horribilis.”-


De tenir bona salut havia passat a malalt crònic. Un parell de càncers resolts quirúrgicament i una fibrosi pulmonar. Venia per això.
Tenia una funció respiratòria força conservada. No li vaig pintar negre tot i que el TAC era concloent de Fibrosis Pulmonar Idiopàtica. 
L'he anat controlant amb una freqüència d'una vegada cada tres mesos i té el meu telèfon.
Als 12 mesos de control, donat que és molt vital, em va invitar a un concert de musica clàssica que ell organitzava, a la Costa Brava, en un dels molts festivals que es celebren a l'estiu. És un gran lector, escolta musica contínuament i va saber canviar el xip 360º quan es va jubilar als 72 anys.
Em regala llibres, des d'assaig, a ficció, com de gastronomia. De musica ja no me'n regala perquè ha vist que no els llegeixo. Ara no organitza el Festival, no té subvencions, hi perdia diners, però tampoc podria. 
Com vaig patir, el primer any, quant el veia frenèticament baixant i pujant escales, fent d’amfitrió a l’església on es feia el concert.
Ha empitjorat progressivament, amb tractaments empírics, poc eficaços, 
Un plaer conversar amb ell.
Des de fa poc temps ja precisa oxigen de forma continuada. S'hi ha adaptat be.
Vaig anar-lo a veure a casa. Un pis, un entresol, d'una casa rehabilitada de ciutat vella. Volia viure al cor de la ciutat, rodejat d'emigrants, igual s'imagina ser Bowles a Tanger. Vaig veure la seva neta d'un 6 anys i la seva filla preocupada per que se'n tenia que absentar de Barcelona (treballa d’intèrpret per una organització internacional). Viuen a un replà de la mateixa escala.
El seu pis, uns 60m2, piles de llibres i discs, parquet, materials nous, llit antic.
-"És el que m'he endut de la meva casa del Tibidabo."-
-"Saps? T'aniria bé una fisioterapeuta, sobretot perquè a més a més també et vetllaria per la salut durant els dies d’absència de la filla."-
-"És bona idea."-

Ara ja ha superat les grans calors.
La fisioterapeuta em té informat. Li sembla que ha empitjorat. Li diu que em truqui.
-"Hola, m'ofego molt."-
-"Vols que vingui?"-
-"No, ja vindré jo."-

Acudeix, ben arreglat. No està pitjor, si fa o no fa.
-"Et convindria rebaixar la panxeta..."-
-"Si, però es difícil, em puc moure poc."-
-"Si, és clar."-
-"A més, m'agraden molt les ensaïmades."-

Vàrem començar a discutir sobre ensaïmades.
-"Jo en sé una al carrer Girona."-
-"Jo una al carrer Camèlies."-
-"Les de la pastisseria M..., no estan gens malament."-
-"Les millors son les de S...no ho dubtis, fes que un dia t'hi vagi la teva filla, però a les 9 en punt, quant millor estan."-

Al final de la conversa, 95 % de pulsioxímetria.
-"Bé, la pròxima vegada, si us plau deixa'm que t'inviti a dinar amb temps a Can..un clàssic del centre."-
-"M’encantarà, hem d'enraonar més."-
-"I la dosis..?"-
-"Segueix igual."-

La mateixa tarda em truca la fisio, patidora.
-"Com has trobat al Dr....?"-
-"No està malament, parlar d’ensaïmades li puja l'oxigen."-

La fisio fa poc que em coneix, no sé si m’haurà entés.
Quan vagi a dinar amb ell, parlaré de coses mes transcendents. 

És creient? És ateu? Ara mateix no sé que pensar.

Comentaris