XATS.

Amb els pacients, no sempre, quant la malaltia no és greu i el caràcter d'ells ho permet, utilitzo el sentit de l'humor. 
Suposo, que instintivament, perquè sempre he volgut dessacralitzar la meva professió, intentar que els noranta centímetres de la taula que em separa d'ells, sigui invisible.
Per aquest motiu mai em poso bata, molt excepcionalment i encara que sigui discutible, quasi sempre tutejo, tot i que amb el màxim de respecte. I no em molesta que sigui a la recíproca.
L'humor distén l'entrevista, la visita i ajuda a conèixer millor. 
Amb les persones amb malalties greus o massa ancians o deprimits, no ho faig. 
Algunes  vegades l'humor dels pacients em supera.
Fa poc, malalta jove, acompanyada de la seva filla, mare potser de 45 anys i la filla d’uns vint.
La mare, malgrat ser jove,  ja fa uns deu anys començava a tenir obstrucció bronquial, es a dir, una MPOC lleu.
La vaig advertir seriosament i al cap d'unes visites va deixar de fumar. 
Quant són fumadors, especialment de risc, dibuixo a la historia clínica un ull d’alerta que ràpidament em situa. Quant deixen de fumar, dibuixo esquemàticament una campana.
Durant aquests anys ha vingut regularment a control, no recordo si sola o acompanyada. Suposo que la filla la deuria haver acompanyat alguna vegada.
Quant van entrar les recordava vagament. Immediatament amb una ullada a la historia coneixia el nucli del cas. 
-"Hola, com va? "-
-"Bé, vinc a control."-
-" Com s'ha fet gran la teva filla"-, (mentint, no me’n recordava).
-"Si, si, ja en té vint."-
-"No fumes oi?"-

Les dues a l'hora es van posar a riure. Van agafar els mòbils i van escriure alguna cosa.
Intrigat, vaig preguntar:
-"Passa alguna cosa?"-
-"No, no, acabem de guanyar."-

I sense deixar de somriure-riure, em varen explicar que havien muntat una aposta amb xat, amb companys respectius d'edats respectives, sobre que la primera pregunta seria de si continuava sense fumar.
I ho van reblar, House ja ho diu, els malalts mai diuen la veritat. 
Deurien ser fans de la sèrie. 
Li vaig perdonar el test de tabac.
Vam acabar rient, quasi abraçant-nos.
-"No deixis de venir l'any vinent."-
-"Ah!... i envieu-me amigues que fumin."-

Comentaris