SEGONS LA NOVA TÈCNICA.

Tinc el seu permís per explicar-ho. Recentment arrel de la publicació del meu anecdotari, me'l vaig retrobar, perquè després de jubilar-se ha restringit molt la seva activitat científica.
En el moment de jubilar-se, era el millor en el tema que dominava. 
Hem esmorzat junts, m'ha criticat algunes coses de meu llibre, ha detectat algun error i hem parlat de moments comuns, i també ens hem repetit les respectives nits dels 23-F.
Hem rigut, es seriós, no ha perdut l'accent del Pallars, i m’ha explicat algunes de les seves noves activitats.
És honest, d'una peça. Senderista, està en forma.
-"Doncs mira R., entre les anècdotes en tinc una de teva, poc important, però que te una punta d'humor."´-
-"Quina?"-

Li explico
-"Ah, no m'importa que l’escriguis."-

Durant un temps en el Servei de Pneumologia de l’Hospital Vall d’Hebron, ell era el responsable de les biòpsies pleurals, que aleshores es feia amb l'agulla d'Abrams, prou gruixuda i a cegues. 
Per a que el lector ho entengui, en un basament pleural dret, la pleura i el fetge nomes estan separats pel diafragma.
Va practicar la biòpsia pleural a un malalt amb embassament pleural dret, probablement tuberculós. 
Rebem l'informe de la biòpsia: “Biópsia hepática con granulomas con necrosis, probablemente tuberculosos”
Be, l'agulla s'havia desviat. Però havíem obtingut el diagnòstic també.
En el curs de la història clínica, vaig anotar: "la biòpsia hepàtica practicada amb la nova tècnica del Dr. R ha sigut diagnosticada de malaltia tuberculosa."

Si algú ho llegís ara, pensaria, quina va ser aquesta nova tècnica, i perquè van preferir biopsiar el fetge?